SER VULNERABLE, UNA LLUITA CONSTANT!
Com a societat totes les persones tenim una motxilla d’experiències, necessitats, característiques… que determinen com és cadascú de manera particular. D’altra banda, en canvi, tenim aspectes en comú que no haurien de deixar indiferent a ningú (encara que moltes vegades no és així), perquè a algunes de nosaltres acostuma a passar-nos al contrari de manera que és totalment injust. Sí, està molt bé tenir la capacitat de reconèixer les possibles diferències d’una persona que comentava inicialment com una potencialitat, i de fet penso que aquest és el primer pas per començar a prendre consciència que la diversitat enriqueix. Tanmateix, remarcar que el que és realment intolerable, és que tinguem una constitució dels drets humans i que aquesta NO es compleixi amb igualtat i de manera justa per a totes les persones, pel simple fet que algunes de nosaltres siguem més vulnerables… No sé, potser ser vulnerables ens fa més diferents? Ignorats? Infantilitzats? I com aquestes, són mil-i-una les qüestions que podria llençar-vos mentre reflexiono entorn d’aquesta pregunta. El que si està clar, és que totes les persones tenim els mateixos drets i SOM IGUAL DE DIFERENTS, i per tant, la vulnerabilitat no la podem utilitzar com una etiqueta per diferenciar-nos entre nosaltres ni com a excusa per no respectar els drets de tothom d’igual manera. Cal tenir en compte que constantment ens retallen oportunitats, discriminen, ignoren… i que tot això forma part de la nostra invisibilitzada realitat perquè els vulnerables som un col·lectiu minoritari en comparació a la majoria. Llegir-ho segurament és molt més fàcil que viure-ho en primera persona, és per això que vull compartir amb vosaltres la lluita constant i esgotadora, a la que ens afrontem diàriament. Afortunadament, molts de vosaltres podeu prendre decisions sense restriccions derivades de quina sigui la vostra condició o el disseny de la societat. En definitiva, podríem resumir-ho dient que teniu més facilitats per treballar, estudiar, participar en activitats d’oci i temps lliure… i de tots aquells aspectes que formen part dels drets d’una persona. Però tingueu molt clar que nosaltres no! Constantment hem de lluitar de valent per aconseguir el mateix que vosaltres, i encara així moltes vegades no aconseguim arribar a la justícia. Hauríem de poder treballar, estudiar, en el cas dels infants jugar al parc o ser convidats a festes d’aniversari, participar en activitats extraescolars o psicopedagògiques… sense que la situació de discapacitat sigui una barrera per fer-ho, perquè tots aquests exemples (com molts d’altres que podria posar-vos) tal com he dit són drets bàsics que tenim indiscutiblement totes les persones, però moltes vegades retallats. I en aquest moment, és quan comença la nostra lluita per demostrar que també tenim veu, que som persones que formem part d’aquesta societat i en cap cas ciutadans/nes de segona pel simple fet de tenir més dificultats que la resta en alguns aspectes del nostre dia a dia. Moltes vegades intentem lluitar per la nostra igualtat en els drets de manera interna i més silenciosa, però ja tenim comprovadíssim que així sovint tampoc arribem a enlloc. En contra la nostra voluntat, això fa que ens veiem amb l’obligació de fer públiques les injustícies a través de xarxes socials (no per exposar-nos), sinó perquè és l’única manera de visibilitzar-les i fer valdre la nostra veu perquè se’ns respecti a nosaltres, als nostres drets, i s’entengui d’una vegada que no som ciutadans de segona. No ho és ningú de fet. Amb més consciència, si tots anem a l’una pel que fa a la inclusió i dissenyem una societat universal pensada per a tots i totes, farà que ningú quedi enrere i tothom tingui les mateixes possibilitats per desenvolupar-se dins la societat, comptant amb els recursos o suports que cadascú necessiti en el seu dia a dia, sense que això l’etiqueti directament com a vulnerable ni li suposi una exclusió que li retalla oportunitats constantment donant peu a una nova lluita.
Anna Planas