ENS HAN PETAT ELS DRETS SOCIALS
Certament, aquesta setmana podríem afirmar com es diu a nivell capitalista ha estat una setmana negra en el món de la discapacitat i dependència. A inicis de setembre saltaren les alarmes, semblava que havien reduït les hores de vetlladors i monitors per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials. Costava assimilar quan el govern ens havia anunciat que hi hauria una pujada del pressupost de 675 milions d’ euros. A més d’uns altres 6 milions d’euros de fons estatals per millorar l’escola d’educació inclusiva.
https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/pressupost/presentacio-pressupost2023.pdf
Però han passat tres fets que ha comportat que moltes famílies amb discapacitat estiguin indignades, començant per les declaracions de Laia Asso directora general de l’educació inclusiva que a 27 dies que hagin començat el curs escolar afirmava que s’havien “PETAT EL PRESSUPOST.”
I en el mateix dia el govern del nostre país ens anunciaven que donarien un xec regal als alumnes de secundària per valor de 70 euros.
No vull diners per a una motxilla nova. Vull que invertiu en vetlladors pels nens com el meu fill durant tota la jornada escolar.#petarelpressupost https://t.co/Leu9KxhQoN
— Pilar Duque (@pilarduque78) September 28, 2023
No es va fer esperar la crítica de molta gent. Encara que vull deixar clar que el projecte #InclsuióReal és apolític però davant d’aquests fets hem de criticar el govern per la seva poca delicadesa, a més d’un desconcert en la comunitat educativa perquè no veiem que hi hagi més docents a les aules.
A més a més, a una setmana de les eleccions espanyoles va sortir un BOE on s’incrementava les prestacions de dependència i alguna modificació en la prestació CUME. Era una dada positiva perquè feia més de 10 anys que no s’incrementaven, no són un capritx per les persones amb discapacitat. Moltes famílies s’han endeutat per poder donar les teràpies adequades i per això necessiten aquestes prestacions. Drets socials i el 012 a inicis de setembre va indicar que mirarien de pagar de forma retroactiva a partir d’aquest mes. No ha estat així i cap família té cap informació de quan es cobrarà.
Enfront això #InclusióReal demana:
Que es compleixi la llei. Els ciutadans l’han de complir i el govern no ho compleix en:
1.- Valoració de les discapacitat, que senyala que no poden anar més enllà que els 6 mesos. A Catalunya una valoració pot tardar un any o més.
2.- Que s’incrementin les prestacions de dependència, en moltes comunitat com Canàries i Castella la Manxa ja fa més de 6 mesos que s’ha fet. Andalucia ho ha fet aquest mes.
També denunciem i proposem:
A) Catalunya és la comunitat més cara en IRPF i té menys mesures que la resta de comunitat en desgravació fiscal i avantatges per les persones amb discapacitat. Cal mesures fiscals, ajudes a les famílies, però no només al col·lectiu de les persones amb discapacitats sinó totes les famílies vulnerables. Tal com recull el Periodico, Catalunya és la única comunitat que ha retrocedit en cost social:
Catalunya és l’única comunitat que no ha recuperat la despesa en polítiques socials en 12 anys, des de les retallades implementades com a conseqüència de la crisi econòmica del 2009. El pressupost que les comunitats autònomes destinen a polítiques socials –sanitat, educació i serveis socials– ha passat, en conjunt, del 67,4% el 2010 al 58,8% el 2022.
B) Cal que les persones dependents s’augmenti les seves ajudes i es calendaritzi pujades regulars a Catalunya per tal que es puguin atendre adequadament sempre. Les ajudes no són un capritx, són necessitats.
C)Informar correctament als ciutadans i que hi hagi una formació adequada als integradors i educadors socials sobre la discapacitat. Molts cops ens trobem que les famílies amb discapacitat han d’informar del que han de fer a altres famílies perquè l’administració no informa.
D)Valorar in situ i no en els despatxos la valoració de les necessitats de cada centre per afrontar les necessitats NESE de cada centre. No es tracta de marcar creuetes es tractat de donar serveis a l’alumnat però per tal d’educar, no per fer guarderia.
Podríem seguir amb més propostes, però creiem que ara per ara aquestes són les més important que s’haurien d’afrontar de forma urgent. Per tal que no es tornin a petar els nostres drets socials i tothom tingui una educació digne.
David d’Amer.
