QUAN LA INCLUSIÓ ESDEVÉ IMPOSICIÓ

EL RISC D’INAUGURAR AULES DE SIEI I SIEI PLUS EN ESCOLES ORDINÀRIES, PERÒ ELIMINANT PLACES I RECURSOS EN ESCOLES ESPECIALS.

“No hi ha plaça per al teu fill en una escola especial.”
“El teu fill no encaixa amb el perfil d’un alumne d’educació especial.”
“Encara és petit per anar-hi, ja li arribarà el moment.”
“Està molt ben adaptat al seu grup i se l’estimen molt.”

Amb frases com aquestes —aparentment inofensives, però carregades de conseqüències—, nens i nenes amb un grau elevat de discapacitat, no han pogut accedir aquest curs 2025-26 a una escola d’educació especial. La resposta del sistema ha estat una altra: iniciar la famosa SIEI PLUS.

https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/mesures-i-suports/intensius/siei

La inclusió és, sens dubte, un dels valors fonamentals d’una societat avançada. Però cal preguntar-se: quin tipus d’inclusió volem? Una que respecti els drets i les necessitats reals de tots els infants, o una que uniformitzi respostes i desmantelli recursos essencials com les escoles d’educació especial?

Amb la posada en marxa del SIEI (Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva) i, més recentment, del SIEI PLUS, previstes per al curs 2025-2026, el Departament d’Educació presenta una proposta que aparentment vol reforçar el model inclusiu dins de l’escola ordinària. Tanmateix, aquesta aposta arriba acompanyada d’un moviment preocupant i silenciós: la reducció progressiva de places i suports a les escoles d’educació especial, centres que, per a molts infants amb trastorns greus del desenvolupament, són l’únic entorn on poden créixer, aprendre i sentir-se segurs.

Cada SIEI PLUS preveu acollir 4 infants i comptarà amb:
– 1 mestra especialista en Pedagogia Terapèutica
– 1 auxiliar d’educació especial
– 1 logopeda o MALL itinerant que forma part de l’EAP (no del CREDA)

– Seguiment fisioterapeuta de l’EAP, si s’escau, igual que a totes les escoles ordinàries.

I SENSE VETLLADORES!

Tot i l’aposta per un model d’escolarització inclusiva, cal destacar una limitació greu del sistema: el SIEI i el SIEI PLUS no disposen de vetlladora assignada de manera estructural. El mateix Departament d’Educació ho ha deixat clar: aquest recurs no forma part de la dotació prevista per al funcionament ordinari d’aquests suports.

A la pràctica, això significa que, tot i que alguns alumnes requereixen ajuda directa i continuada per a les activitats bàsiques del dia a dia, no tenen garantit aquest suport. En alguns centres, si s’assigna puntualment alguna hora de vetlladora, sovint es fa com una cessió extraordinària, i es trasllada a les famílies i als equips docents la idea que han d’estar agraïts “perquè no els hi toca”.

Aquest enfocament genera malestar i indefensió, tant en els professionals com en les famílies, i posa en qüestió la coherència d’un model que es vol més inclusiu, però que retalla justament aquells suports que fan possible una #inclusióreal i quotidiana.

---

INCLUSIÓ REAL O INCLUSIÓ FORÇADA?

3CAT.https://www.3cat.cat/324/els-recursos-de-lescola-inclusiva-encara-son-insuficients-tot-i-haver-se-duplicat-en-vuit-anys/noticia/3332564/

“Els recursos de l’escola inclusiva encara són insuficients tot i haver-se duplicat en vuit anys”

No tots els infants amb autisme, pluridiscapacitat o trastorns greus de conducta poden viure una escolarització plena en un centre ordinari, ni tan sols amb un SIEI PLUS, per molta voluntat que hi posin els docents. Alguns necessiten entorns altament estructurats, amb professionals específicament formats i ràtios molt baixes.

Les famílies que han viscut aquesta realitat ho saben molt bé: l’escola d’educació especial no és un recurs residual, sinó una resposta imprescindible per a la #inclusióreal de molts infants i adolescents.

Pretendre que totes les necessitats es puguin atendre dins l’escola ordinària és un ideal pedagògic legítim, però que, si es força, pot derivar en situacions de desatenció, frustració i esgotament per a alguns infants i les seves famílies. Quan aquest model es planteja com l’única via possible, deixa de ser inclusió per convertir-se en una imposició.

La inclusió ha de ser un dret, no una obligació. I això implica mantenir, enfortir i dignificar les escoles d’educació especial, que continuen essent un recurs essencial per a molts alumnes amb necessitats educatives molt complexes i per a les seves famílies.

---

CONCLUSIÓ: PLURALITAT I RESPECTE

La veritable inclusió no és forçar un únic model, sinó reconèixer la diversitat de camins. Cal una xarxa educativa que contempli tots els itineraris possibles, des de l’escola ordinària amb suports fins a les escoles especials ben dotades, passant per les opcions mixtes o educació compartida.

El futur de l’educació inclusiva implica respectar l’heterogeneïtat, no pas per anul·lar-la. SIEI PLUS? Potser sí (o potser no), però mai a canvi de tancar portes a aquells infants que, per créixer, necessiten justament allò que ara està en perill: un entorn a mida de la seva realitat.

Les famílies amb infants amb discapacitat tenen dret a decidir en l’educació dels seus fills/es, no que el Departament, l’EAP o en centre prengui decisions per elles.

Mapikaze