Com afecta la hipersensibilitat de les persones autistes en els menjadors escolars?
L’autisme, moltes vegades, va relacionat amb una hipersensibilitat sensorial, acústica i visual, donant pas a moments d’incertesa, malestar i molta angoixa.
Actualment, als menjadors escolars del nostre país coincideixen més de 150 alumnes alhora, amb unes edats diferents, unes necessitats individuals molt específiques i un entorn social molt variat; on és gairebé impossible que el monitoratge pugui atendre a tothom com s’ho mereix i necessita. Qui ha treballat algun cop en un centre educatiu coneix de primera mà el soroll ambiental d’un menjador: desplaçaments per dins el recinte, entrades i sortides, moviments de taules i cadires, converses paral·leles en un to elevat, rialles i crits d’infants que juguen després de dinar… Desembocant, sovint, en una desregulació desorbitada en persones autistes, on cada dia cap dia és igual que l’anterior o l’anticipció és fa molt difícil, lluny d’un lloc més controlat com podria ser l’aula.
Un cop la criatura inicia un estat d’ansietat, o ja està desregulada del tot, es fa molt difícil que sigui capaç de menjar, arribant a un dejú parcial o total dins l’escola. I és per això que molts infants menors de 10 anys estan per sota del seu pes i talla. Més endavant, en l’adolescència, aquesta ansietat inicial passa factura i agafen més pes del compte, preocupant a les famílies ja que es passa d’un extrem a l’altre em un curt termini.
Ara bé, què proposem des de #inclusioreal? La solució no és fàcil ni eixteix una única via. Una proposta seria començar en adaptar els espais de migdia, reservant zones silencioses i fomentar els espais de calma, per tal de fomentar la inclusió que tan se’n parla, però que poques vegades veiem.
#Mapikaze