FENT CAMÍ CAP A UNA UDG ACCESSIBLE
A l’últim article us parlava què suposa per mi (i per moltes més persones) accedir a un lloc quan no és accessible. Com haureu pogut veure, tot comença partint d’oblidar a algunes persones i el desenllaç no deixa de ser sempre el mateix: es retallen oportunitats als col·lectius que surten de la considerada “normalitat”, perquè els seus drets són vulnerats… és injust, però és així. A dia d’avui encara no som plenament conscients que la diversitat entre persones enriqueix, i que de fet és molt present a la nostra societat. És per això que vull manifestar-me a nom de molts de nosaltres, perquè la nostra veu sigui una més, i sobretot escoltada davant la garantia dels nostres drets.
Fa poc més d’un any, un estudiant amb discapacitat de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona situada al Barri Vell, va iniciar (i em va fer partícip des del primer moment), el començar a posar de manifest mitjançant diversos mitjans de comunicació i a les xarxes socials, les moltes i grans dificultats que ens suposa estudiar aquí quan tenim una discapacitat que ens deriva a una situació de mobilitat reduïda (tant si anem amb cadira pel que ja vaig explicar o bé perquè no hi ha transport públic que ens porti fins les nostres Facultats de Lletres i/o Educació i Psicologia). Va ser aleshores quan vam estar reivindicant el tema per les xarxes socials durant unes quantes setmanes, i ell a més, fins i tot va difondre i denunciar la situació parlant-ne a la ràdio i a la televisió, per tant, va convertir-se en una “crida massiva”, malgrat ningú va moure fil per resoldre la situació i facilitar-nos la vida alhora d’anar a les nostres universitats.
En arribar aquest moment, l’altre estudiant va tancar-se el seu perfil de Twitter amb el que havia estat denunciant el tema, però en el meu cas, he de dir que va ser a partir d’aquesta seva demanda del setembre del 2022 per expandir-lo, que vaig començar el meu camí d’activista a Twitter per defensar els drets de les persones amb discapacitat i la inclusió de tothom en aquesta societat, així que va passar a ser la xarxa social que utilitzo més freqüentment, per exposar situacions/problemàtiques del nostre dia a dia, i realment ha tingut resultat perquè he aconseguit que algú ens escolti i doni veu al respecte. Per descomptat, aquest és un tema que mai l’he volgut deixar de banda perquè crec que és important i beneficiaria a molts altres estudiants a part de nosaltres, per tant, vaig també anar fent Tweets i més Tweets queixant-me perquè en definitiva l’accessibilitat és un dret que hauríem de tenir garantit com a universitaris. Van anar passant els dies, jo vaig anar creixent a Twitter aconseguint arribar cada vegada a més gent, pel que se m’ha ajudat a fer molta pressió davant d’injustícies com aquesta per la difusió que han tingut, i això ha fet que a part d’haver pogut arribar lluny, també a la vista de moltes persones.
Tot va anar seguint més o menys igual, fins que un dia Twitter va fer la seva màgia, i una de les meves piulades relacionada amb el tema de la Udg va arribar a la Gemma Martínez, nova regidora de l’Ajuntament de Girona i com que ella encara desconeixia el tema, va contactar-me per missatge directe a través d’aquesta via i em va fer la proposta de poder-nos trobar amb la finalitat d’explicar-li la situació. Instantàniament ll vaig enviar un correu electrònic a l’adreça que em va proporcionar, per tal d’acordar el dia de trobar-nos i parlar-ne.
Després d’haver fet aquest pas, vaig pensar que per fi havia aconseguit fer el primer i que encara mai havíem aconseguit, des que vam iniciar l’involucració per difondre el tema des del Setembre del 2022; que algú de l’Ajuntament tingui interès pel tema i vulgui escoltar-nos!! Així doncs, el passat 4 d’Octubre l’altre estudiant de la Facultat de Lletres i jo, vam reunir-nos amb la nova regidora al mateix Ajuntament de Girona.
Després del que vam parlar, els punts principals que s’haurien de poder resoldre (o si més NO) trobar alternatives al respecte són:
-Valorar la possibilitat de posar un mini-bus que vagi fins la Facultat de Lletres d’acord amb els horaris de l’estudiant afectat, i veure realment si s’ompliria d’estudiants (que pel que ell va dir semblaria que sí)
-En cas que l’opció anterior NO FOS POSSIBLE, mirar que com a mínim aquest estudiant pugui obtenir una beca econòmica per pagar-se un taxi per arribar fins la universitat amb el Consell Comarcal de Banyoles, ja que sembla ser que la donen a gent que cursa altres tipus d’estudis i entre ells NO ES CONTEMPLA el perfil d’universitaris (incoherència total)!
-SOBRE LA RAMPA per arribar a la Facultat d’Educació i Psicologia i/o Biblioteca… assabentar-se bé per part de la regidora, sobre si realment la possibilitat d’elevador es descarta per un tema estètic (això és el que sempre hem sentit a dir) o tècnic com comentava ella, ja que llavors (paraules seves) hi ha d’haver forçosament una altra alternativa, perquè cal tenir en compte que per Llei ha de ser accessible.
-NO té directament a veure amb la UdG, però em reitero amb el tema del Pont de les Peixateries Velles que també vaig comentar per les xarxes i aquell dia de la trobada! Perquè pintar-lo està molt bé, però d’entrada seria prioritari que fós accessible per tothom… i jo proposava que ja que des de l’Ajuntament el tenien tancat per treballar-hi pintant-lo, que també podien aprofitar l’ocasió per mirar com es pot fer el tema de col.locar una rampa en aquest pont.
A partir d’aquí com que ara la regidora ja està al corrent de la situació, es va comprometre a començar moure fils per intentar anar fent camí cap a la solució, malgrat que tampoc no depèn únicament d’ella, i per tant, no ens va poder garantir que es resoldrà.
Des de #inclusióReal volem agrair a la Gemma Martínez com a nova regidora de l’Ajuntament de Girona, l’interès i escolta que ens va oferir com a estudiants al dia de la trobada com encara mai ningú ho havia fet, però també la involucració en les múltiples gestions que requereix poder resoldre un tema com aquest.
No obstant, volem agrair també a tothom qui ens ha ajudat a fer pressió des de Twitter, fent una gran difusió de les meves piulades des del primer moment, perquè gràcies a vosaltres la nostra veu ha arribat a ser escoltada, i la problemàtica amb la que ens trobem com a col.lectiu minoritari, s’ha pogut visibilitzar.
Desitgem que la nostra lluita com a estudiants, sigui el motor de canvi per tal que (si més no en un futur), les coses puguin començar a canviar i que altres estudiants amb discapacitat física no es trobin amb la mateixa problemàtica, és a dir, que puguin ser autònoms alhora d’arribar a la seva Facultat i Biblioteca del Barri Vell de Girona (que és així com hauria de ser!!), perquè l’accessibilitat és un dret que tenim totes les persones, malgrat que no sempre es garanteixi a tothom per igual.
Anna Planas