L’ACCESSIBILITAT A LES INSTITUCIONS EDUCATIVES
Anar a la llar d’infants, escola, institut, universitat… en realitat és relativament fàcil per alguns, i una ODISSEA per tants altres malgrat la consciència d’aquest fet sigui ben poca. Totes les persones necessitem ser escolaritzades per poder constituir la que serà la nostra trajectòria acadèmica abans (o durant l’entrada), al món laboral. I és que més enllà de necessitar unes competències bàsiques per ballar per la vida, l’educació no deixa de ser un dret bàsic que cal garantir a totes les persones independentment de les necessitats que tinguin. Però la realitat i experiència em permet confirmar-vos al contrari, que quan es té una discapacitat o necessitats educatives especials això no passa, i passes a ser una persona exclosa del sistema educatiu. Amb això podria parlar-vos del repte pendent que hi ha en educació: l’educació inclusiva. Aquella que hauria de ser capaç de veure les persones per ser persones, i NO per allò que són (o no) capaces de fer, i proporcionar recursos i suports que cobreixin les necessitats de l’alumnat fomentant sempre l’autonomia màxima durant el seu procés d’aprenentatge. Però com us acabo de comentar, aquest és un gran repte pendent i no l’aconseguirem si abans no lluitem per aquest altre: “l’accessibilitat a les institucions educatives”, algo molt lògic, bàsic i sovint oblidat, però crec que imprescindible per arribar a parlar d’educació inclusiva.
Curiosament on estudio, l’any passat un conjunt d’associacions de discapacitat de Girona van denunciar que l’ajuntament de Girona en els seus pressupostos del 2022 en la partida d’accessibilitat s’havia reduït fins al 0,07%, realment una misèria. Però any rere any el pressupost s’havia reduït. Esperem que els pressupostos del 2024 tinguin en compte l’accessibilitat. Perquè no és una qüestió només de les persones amb discapacitats, sinó de totes les persones grans i petites que volen gaudir de la ciutat. Una ciutat accessible permet que tothom hi pugui gaudir i participar.
Per aproximar-nos-hi més fàcilment, com a estudiant amb discapacitat us explicaré la meva realitat de cada dia quan vaig a la universitat. Sóc estudiant de Psicologia de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, la qual està ubicada al Barri Vell. Per qui no ho sàpiga, aquest Barri és tot de pedra i això dificulta excessivament mobilitzar-me pel Campus com la resta d’estudiants. A més, deixeu-me dir-vos que el principal problema NO és aquest sinó que tant per arribar a aquest com a la Facultat, si no m’hi poguessin portar fins a baix amb cotxe, em veuria amb l’obligació d’haver de fer tota la volta per evitar topar amb barreres arquitectòniques, o bé passar per la mateixa baixada per arribar-hi la qual és poc segura tenint en compte que vaig amb cadira de rodes i batec.
Ubicació: Campus Universitari de la Facultat d’Educació i Psicologia, Udg
Un altre problema afegit, és que aquesta baixada llavors passar a ser una pujada impossible de superar si decideixo anar de la Facultat a la Biblioteca… sí, la batec no deixa de ser un motor que impulsa la meva cadira manual però igual que els passa a altres estudiants que van amb cadira elèctrica davant pujades d’aquest tipus, ens trobem que per molt gas que donem a la cadira aquesta queda aturada perquè patina, no puja i per culpa del pendent, s’aixequen les rodes del davant… per tant és evident que fomenta el risc de fer-nos mal com bé es pot veure, per manca d’accessibilitat. A dia d’avui sóc estudiant de 3r any de carrera i en tot aquest temps només va ser la primera vegada al 1r curs (i única) que he intentat pujar-hi per anar a la Biblioteca. Recordo que va ser amb companyes, que vam quedar totes esgotades d’empènyer la cadira en l’intent d’arribar fins a dalt…) i a part que llavors el baixar tampoc va ser gens segur perquè com us comentava la baixada és molt “dreta” i per gravetat, perdia l’equilibri endavant per molt que frenés.
Així doncs, en el pròxim article us explicaré com ens estem mobilitzant pel tema i quines propostes fem des de #inclusióReal, per tal d’arribar a una veritable solució.
Anna Planas