| |

L’odissea d’agafar l’autobús quan vas en cadira de rodes

Viatjo entre Palafrugell i Girona cada de dia, en autobús Convisc amb una discapacitat motora, en concret una Paràlisi Cerebral des del naixement que m’impedeix caminar.  Anar en cadira de rodes i viatjar amb autobusos de línia regular no és la majoria de vegades, precisament el que entenem per “un camí planer”. Quan es vol…

| | |

FENT CAMÍ CAP A UNA UDG ACCESSIBLE

A l’últim article us parlava què suposa per mi (i per moltes més persones) accedir a un lloc quan no és accessible. Com haureu pogut veure, tot comença partint d’oblidar a algunes persones i el desenllaç no deixa de ser sempre el mateix: es retallen oportunitats als col·lectius que surten de la considerada “normalitat”, perquè…

| |

L’ACCESSIBILITAT A LES  INSTITUCIONS EDUCATIVES

Anar a la llar d’infants, escola, institut, universitat… en realitat és relativament fàcil per alguns, i una ODISSEA per tants altres malgrat la consciència d’aquest fet sigui ben poca. Totes les persones necessitem ser escolaritzades per poder constituir la que serà la nostra trajectòria acadèmica abans (o durant l’entrada), al món laboral. I és que…

|

Qui es capaç de deixar un menor a la seva sort?

Sóc monitora de lleure i vetlladora escolar. Penso que falta molt personal a les escoles. He treballat amb grup de p3, i aquest any vaig estar de vetlladora amb un autista no verbal a p4. Arrel de llegir la notícia que es deixen un infant dormit a un minibus escolar, el passat 18 de setembre,…