La societat em decep. Sí, ho heu llegit bé em decep perquè tinc la sensació em el que es refereix a la inclusió, anem enrere com els crancs. L’altre dia en una conversa amb una amiga amb una amiga ella em va explicar el següent: “Vaig anar a un discoteca amb un grup de persones…
Divendres es va celebrar l’esperada nit de Reis, una nit esperançadora i plena d’il·lusions de molts nens i moltes nenes del país, que fan l’esforç d’anar a dormir d’hora esperant trobar-se l’endemà aquella joguina, llibre o desig tan esperat. Dins de casa, cada família coneix les necessitats de cadascú, els horaris i els espais més adients per a cada moment….
Recordo perfectament el dia que la meva neuròloga em va dir que potser havia d’anar pensant en tenir una cadira de motor. La meva resposta va ser: “ui no, no, jo ja vaig bé així” no em veia gens capaç d’aprendre a conduir-la, em feia molta por. Però, ai mare meva si ara me la…
Totes les persones tenim un nom (i algunes també sobrenom) que ens identifica i ens serveix per referir-nos les unes a les altres de manera més directa i respectuosa. Ara bé, quan una persona surt de la normalitat que considerem com a ideal/perfecta i per tant està acceptada dins la nostra societat, aleshores passa a…
L’escola inclusiva és un model educatiu que busca garantir el dret a una educació de qualitat per a tot l’alumnat, especialment per a aquells amb necessitats educatives especials. Per a això, es requereix d’un personal de suport adequat, que inclou als vetlladors, vetlladores i personal d’infermeria. No obstant això, aquest personal de suport s’ha vist…
Viatjo entre Palafrugell i Girona cada de dia, en autobús Convisc amb una discapacitat motora, en concret una Paràlisi Cerebral des del naixement que m’impedeix caminar. Anar en cadira de rodes i viatjar amb autobusos de línia regular no és la majoria de vegades, precisament el que entenem per “un camí planer”. Quan es vol…
A l’últim article us parlava què suposa per mi (i per moltes més persones) accedir a un lloc quan no és accessible. Com haureu pogut veure, tot comença partint d’oblidar a algunes persones i el desenllaç no deixa de ser sempre el mateix: es retallen oportunitats als col·lectius que surten de la considerada “normalitat”, perquè…
Els pares amb fills amb discapacitat intentem arribar a tot: les teràpies, metges, papers i més papers, dedicar-te als fills, a la casa… No sempre és possible. Sovint per l’estrés del dia a dia ens oblidem d’una cosa molt important, el lleure. Els nostres fills tenen cobertes les necessitats més bàsiques, o almenys ho intentem,…
Avui hem viscut la inclusió tal com és, no existeix. Ens ho han mostrat exemples que hem compartit com: A la presentació de portes obertes, dir-li que els patinets no estaven permesos, quan el petit duia un caminador, de debò a dia d’avui no saben distingir-ho? No es culpa dels docents, sinó de la formació…
Anar a la llar d’infants, escola, institut, universitat… en realitat és relativament fàcil per alguns, i una ODISSEA per tants altres malgrat la consciència d’aquest fet sigui ben poca. Totes les persones necessitem ser escolaritzades per poder constituir la que serà la nostra trajectòria acadèmica abans (o durant l’entrada), al món laboral. I és que…