El dol, una etapa per acceptar

Avui us vull parlar del dol arran d’un diagnòstic. Quan tenim fills sempre pensem amb les pors bàsiques d’un nen, si sabré cuidar-lo, com serà… però tot canvia quan el teu fill és diagnosticat amb una malaltia o una discapacitat. Tot allò que et preocupava veus que no és important, perquè ara en la teva ment sorgeixen mil i un dubtes i mil i una pors.

És un dol que no sempre es viu en etapes primerenques, a vegades si que tan bon punt neix ja té una malaltia que saps que comporta una discapacitat i és aquí quan comença el teu dol. Ningú està preparat per què li diguin que el seu fill tindrà problemes de parla, mobilitat, dificultats en l’aprenentatge, problemes de comunicació…

Però això no és el pitjor, a vegades, bastant sovint, el diagnòstic triga anys a sortir o fins i tot potser mai està clar, i tot aquest temps d’espera tu has de fer la vida saben que hi ha dificultats però no pots començar el dol perquè no saps què passa.

És un dol invisible, on sents que la societat et gira l’esquena, fins i tot la teva pròpia família sovint no et comprèn. No s’acaba mai, és infinit, perquè quan ja tens clar com fer o actuar davant un imprevist, surten mil més. I normalment els problemes que van sorgint són greus o canvien tota la teva manera de viure.

Sovint sents frustració perquè sempre has d’estar lluitant i mirant quina és la millor manera d’afrontar la vida. No és fàcil assimilar els canvis que et trobes. Quan estàs embarassada penses com vols educar el teu fill, què t’agradaria fer amb ell i de com i volta tot canvia. A vegades mires altres infants i t’agradaria que fes allò i ets conscient que allò mai ho podrà fer, costa acceptar-lo.

Però quan has passat les etapes primeres del dol i comences a veure la llum, és quan ets conscient del que hi ha, i pots començar a viure, d’una manera diferent a la que havies pensat, però veus totes les possibilitats que té el teu fill o filla. O les possibilitats que tens tu de viure, en el cas que la discapacitat o malaltia sigui la teva. T’adaptes.

Lia- @liamonitora23

Entrada similar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *