Totes les persones tenim un nom (i algunes tamb\u00e9 sobrenom) que ens identifica i ens serveix per referir-nos les unes a les altres de manera m\u00e9s directa i respectuosa. Ara b\u00e9, quan una persona surt de la normalitat que considerem com a ideal\/perfecta i per tant est\u00e0 acceptada dins la nostra societat, aleshores passa a ser etiquetada negativament. Possiblement, aix\u00f2 ens estar\u00e0 donant peu a reflexionar i plantejar-nos sobre qu\u00e8 \u00e9s ser (o no) normal? I ser diferent? \u00c9s clar! \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 subjectiva que dep\u00e8n de cadasc\u00fa. Ara b\u00e9, l\u2019experi\u00e8ncia em permet confirmar-vos amb tota tranquil.litat, que quan formes part d\u2019un col.lectiu vulnerable, aleshores aquesta q\u00fcesti\u00f3 ja \u00e9s totalment indiscutible perqu\u00e8 el fet de tenir una discapacitat, fomenta l\u2019atribuci\u00f3 d\u2019aquestes \u201cetiquetes\u201d a determinades persones que com deia, no s\u00f3n pas gens agradables de sentir tot i que considero que les coses ja han comen\u00e7at a canviar al llarg dels anys cap a un b\u00e9 millor. Fa relativament poc temps les persones amb discapacitat \u00e9rem considerades i anomenades persones retressades, malaltes, disminu\u00efdes, minusv\u00e0lides, subnormals\u2026 doncs poden semblar adjectius molt radicals des de fora i fins i tot pot semblar impossible que, barbaritats com aquestes, s\u2019utilitzessin en refer\u00e8ncia a nosaltres, per\u00f2 heu de saber que aquesta era la realitat habitual: la de fer un \u00fas del llenguatge per insultar, infantilitzar i menysprear a persones pel simple fet de tenir una discapacitat reconeguda per la que potser tenim alguna dificultat m\u00e9s que la resta durant el nostre dia a dia, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s important recordar que en cap cas significa que siguem menys v\u00e0lides en comparaci\u00f3 a la resta perqu\u00e8 a m\u00e9s, en complementaci\u00f3 a les nostres limitacions tenim moltes altres potencialitats que ens fa extraordinaris\u2026 i qu\u00e8 significa aix\u00f2? Doncs que en realitat la pr\u00f2pia discapacitat no ens discapacita com aparenent sembla, perqu\u00e8 tamb\u00e9 tenim capacitats (i algunes d\u2019elles potser molt m\u00e9s desenvolupades que la majoria). Per tant, la discapacitat no ens limita sin\u00f3 que ens fa persones \u00faniques amb capacitats extraordin\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n
Tenint en compte la \u00faltima frase de l\u2019anterior par\u00e0frag, m\u2019agradaria deixar clar que com a societat tenim molt a fer, ja que per arribar a ser una societat veritablement inclusiva \u00e9s necessari (abans que res) trencar amb tots i cada un dels estigmes i tab\u00fas que hi ha darrere d\u2019aquells col.lectius m\u00e9s vulnerables, considerant que per sobre de tot, tots i totes som persones. I per qu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible nom\u00e9s em queda parlar-vos del llenguatge inclusiu, que \u00e9s la base per promoure un canvi de mirada la qual respecti la diversitat i aix\u00ed com tamb\u00e9 per considerar que les difer\u00e8ncies individuals de cadasc\u00fa, s\u00f3n circumst\u00e0ncies de vulnerabilitat que ens enriqueixen entre nosaltres. <\/p>\n\n\n\n
Per tant, cal promoure canvis en la terminologia i parlar de persones amb diversitat funcional o b\u00e9 de persones amb discapacitat (com es pot observar, utilitzar l\u2019amb \u00e9s totalment imprescindible ja que el fet de no utilitzar-lo, significa discapacitar directament a una persona que t\u00e9 adquirides moltes capacitats). <\/p>\n\n\n\n
No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 destacar que la discapacitat d\u2019una persona deixaria de ser protagonista, si entre tots vetll\u00e9ssim per fer d\u2019aquesta una societat m\u00e9s inclusiva, sense barreres i que tingui en compte el disseny universal, partint de canviar primer la base del llenguatge que utilitzem alhora de referenciar-nos a col.lectius vulnerables en definitiva, perqu\u00e8 totes podem arribar a ser vulnerables un moment o altre al Ilarg de la nostra vida, tot i que algunes persones ho som de manera permanent, degut a la condici\u00f3 de discapacitat cong\u00e8nita o adquirida amb la qual convivim cada dia i precisament per aquest motiu, totes les persones mereixem ser respectades de la mateixa manera i en tots els \u00e0mbits. <\/p>\n\n\n\n
Anna Planas<\/p>\n\n\n\n