El diumenge 6 d\u2019octubre \u00e9s el Dia Mundial de la Par\u00e0lisi cerebral, el diagn\u00f2stic que m\u2019acompanya des de sempre i el qual es veu reflectit en mi a trav\u00e9s d\u2019una discapacitat f\u00edsica. La par\u00e0lisi cerebral \u00e9s una lesi\u00f3 neurol\u00f2gica que a dia d\u2019avui encara no t\u00e9 cura per\u00f2 que tamb\u00e9 se sap que la seva afectaci\u00f3 no \u00e9s neurodegenerativa, el que significa que la persona no va cada vegada a pitjor ni t\u00e9 menys esperan\u00e7a de vida. Per tal d\u2019aproximar-vos m\u00e9s f\u00e0cilment amb el nostre dia a dia, a continuaci\u00f3 us parlar\u00e9 de la meva hist\u00f2ria personal que vaig comen\u00e7ar a escriure quan tenia 16 anys;<\/p>\n\n\n\n
Em dic Anna i tinc setze anys. Pot ser que el meu nom no et digui res, per\u00f2 la meva hist\u00f2ria \u00e9s la hist\u00f2ria de moltes persones. I totes necessitem la teva ajuda. <\/p>\n\n\n\n
Des que vaig n\u00e9ixer els metges van dir als meus pares que tenia una discapacitat f\u00edsica. De seguida em vaig adonar que a la gent no li agrada aquesta paraula i s\u2019espanta molt quan l\u2019escolta.<\/p>\n\n\n\n
Jo no l\u2019entenc b\u00e9, per\u00f2 \u00e9s alguna cosa aix\u00ed com que les meves cames no em permeten caminar amb normalitat i per aix\u00f2 haig de despla\u00e7ar-me amb les crosses. M\u2019han dit que el que he de fer \u00e9s treballar molt al gimn\u00e0s i seguir endavant malgrat tot. I si ho faig aix\u00ed, tinc possibilitats de progressar m\u00e9s r\u00e0pidament.<\/p>\n\n\n\n
Vaig pensar que seria una situaci\u00f3 f\u00e0cil, per\u00f2 no va ser aix\u00ed. Pensava que solament \u00e9s deixar que et punxin la toxina botul\u00ednica\u2026 En els meus setze anys de vida ja no recordo quantes punxades m\u2019han fet a mi, i encara que \u00e9s molest, he hagut d\u2019acceptar que m\u2019han de punxar per seguir endavant. Us presento Neurocentre per mostrar-vos el senzill que \u00e9s salvar a milers de persones que, com jo, hem tingut un cam\u00ed una mica m\u00e9s dif\u00edcil, per\u00f2 que volem tenir una vida com la de qualsevol altra persona.<\/p>\n\n\n\n
Volem fer-nos grans i aprendre moltes coses. Per\u00f2 no de discapacitats, malalties o trastorns, no, sin\u00f3 aprendre el que \u00e9s anar al parc amb les crosses sense veure\u2019t diferent i estar amb altra gent sense por de que ens v\u00e8gin diferents per les nostres difer\u00e8ncies f\u00edsiques, Est\u00e0 clar que no podem c\u00f3rrer, ballar, saltar ni patinar\u2026 Per\u00f2 volem i podem tenir una millor qualitat de vida gr\u00e0cies a cirurgies ortop\u00e8diques, incorporaci\u00f3 de suports en el dia a dia, rehabilitaci\u00f3\u2026 <\/p>\n\n\n\n
Jo s\u00f3c l\u2019Anna i aquesta \u00e9s la meva hist\u00f2ria. Podria dir-me Alba, Laia, o Carla perqu\u00e8 moltes persones com jo esperen no sentir-se m\u00e9s excloses d\u2019aquesta societat i poder viure normalitzant la realitat individual de cadasc\u00fa.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed doncs, aprofito l’ocasi\u00f3 per llan\u00e7ar obertament una carta a la societat; Estem en una societat global i \u00fanica. Som moltes les persones que en formem part i tamb\u00e9 totes diferents, especials i admirables en molts sentits entre nosaltres. Doncs precisament per aix\u00f2, vull expressar la injust\u00edcia que sento de saber i malhauradament poder comprovar cada dia en primera persona, que algunes persones hem sigut etiquetades al llarg de la hist\u00f2ria i excloses de la resta perqu\u00e8 se\u2019ns ha fixat l\u2019etiqueta \u201cdiscapacitat\u201d darrere la nostra persona i \u00e9s injust! Som persones com tothom, i tant de bo arribi el dia que us mireu a totes les persones amb els mateixos ulls. S\u00ed, veur\u00e0s clarament que no camino igual que tu perqu\u00e8 ho faig amb unes crosses i moltes vegades tendeixo a perdre m\u00e9s l\u2019equilibri. I ara jo et pregunto\u2026 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, qu\u00e8 m\u00e9s tinc de diferent? Doncs res, som dues persones amb els mateixos drets i deures. \u00c9s l\u2019hora de canviar la mirada envers la discapacitat; fixa\u2019t amb la personalitat de la persona i evita etiquetar-la, ella \u00e9s igual que tu i si us conegu\u00e9ssiu, veuries com de b\u00e9 t\u2019ho podries passar amb ella compartint-hi moments i aventures, nom\u00e9s cal que no la infantilitzis i sobretot, centra\u2019t en parlar amb ella i no pas amb les persones del seu entorn. Pot parlar i prendre les seves decisions, de veritat que no has de rec\u00f3rrer a una tercera persona. La principal dificultat per fer aquest canvi de visi\u00f3, crec que \u00e9s la por atribu\u00efda a les persones m\u00e9s vulnerables i la tend\u00e8ncia a veure-hi una diversitat encara m\u00e9s significativa. Per\u00f2 no et deixis enganyar per aix\u00f2, perqu\u00e8 si justament tinc una discapacitat, \u00e9s perqu\u00e8 per les meves difer\u00e8ncies funcionals has decidit anomenar-me \u201cpersona amb discapacitat\u201d, per\u00f2 en el fons no ho s\u00f3c i saps perqu\u00e8? Perqu\u00e8 porto vivint amb unes determinades limitacions f\u00efsiques fa molts anys, tants anys que ja tinc alternatives davant les meves pr\u00f2pies limitacions fent que per mi acabin desapareixent. I s\u00ed, el veure que no puc fer una cosa f\u00edsicament i en paral.lel fer-ne una altra que puc ja \u00e9s una alternativa, perqu\u00e8 flueixo amb les coses que puc fer ignorant les que no. Aix\u00ed que s\u00ed, jo tinc unes dificultats f\u00e0cilment visibles, per\u00f2 fixa\u2019t que \u00e9s la teva forma de mirar-me la que m\u2019est\u00e0 discapacitant i no pas el meu diagn\u00f2stic de par\u00e0lisi cerebral infantil.<\/p>\n\n\n\n
Anna Planas<\/p>\n\n\n\n