Totes les persones tenim la necessitat de dur a terme activitats d’oci i temps, tenint en compte que m\u00e9s enll\u00e0 d’una necessitat, tamb\u00e9 \u00e9s un dret b\u00e0sic que contempla la Constituci\u00f3 dels Drets Humans. Pensant en activitats d’oci i temps lliure en general m\u00e9s b\u00e0siques com participar en activitats organitzades al poble, concerts, anar a la platja o a la piscina, en el cas d’infants participar en activitats extraescolars fora de l’escola, anar al parc com la resta d’infants\u2026 i un llarg etc\u00e8tera que podr\u00edem ampliar segons els interessos l\u00fadics de cadasc\u00fa. Fins aqu\u00ed pot semblar que s\u00f3n activitats molt b\u00e0siques i tamb\u00e9 l\u00f2gic que a tothom li pugui agradar realitzar-les (i \u00e9s aix\u00ed). Per\u00f2 el que no tothom sap \u00e9s que no tots i totes tenim la possibilitat de participar-hi perqu\u00e8 no han estat pensades tenint en compte tota la diversitat de necessitats que hi pot haver entre persones, i que per aquest motiu, una minoria de nosaltres quedem excloses de participar-hi.Considerant el par\u00e0graf anterior, veiem molt clarament que l’exclusi\u00f3 comen\u00e7a en propostes d’activitats b\u00e0siques, per\u00f2 deixeu-me dir-vos que la q\u00fcesti\u00f3 no s’acaba aqu\u00ed\u2026 perqu\u00e8 si ja d’entrada no podem fer una cosa tan b\u00e0sica com anar a un concert tenint garantida una bona visibilitat des de la nostra cadira de rodes perqu\u00e8 no acostumen a habilitar-nos un espai per a persones amb mobilitat redu\u00efda, encara menys podem decidir fer una activitat m\u00e9s complexa com ho \u00e9s viatjar i que aquesta no ens suposi una esgotadora odissea. <\/p>\n\n\n\n
Els avions per exemple, avui dia encara no permeten que les persones que necessiten estar assegudes puguin estar asseguades a la seva cadira de rodes quan viatgen, perqu\u00e8 obliguen a baixar-la a baix. Amb aix\u00f2, qui ha pensat en tothom a l’hora de poder agafar un avi\u00f3?. Un altre tema seria el de les bateries. Quan les persones amb discapacitat o mobilitat redu\u00efda, necessitem viatjar acompanyades d’un producte de suport per tal que els nostres despla\u00e7aments siguin m\u00e9s c\u00f2modes per nosaltres i aquest cont\u00e9 una bateria, \u00e9s veritat que cada vegada m\u00e9s porten un certificat acreditant que poden viatjar en avi\u00f3, per\u00f2, tot i aix\u00f2, \u00e9s indignant veure com avui en dia encara ens q\u00fcestionen massivament totes i cada una de les caracter\u00edstiques del que duem, en lloc de comen\u00e7ar a normalitzar que viatgem amb ells i, per tant, facilitar-ne tot el proc\u00e9s fins que no arribem a dest\u00ed. D’altra banda, comentar que m’indigna veure com els maltracten en passar-los per la cinta d’equipatge especial, en pujar-los a l’avi\u00f3, i en general, als diferents espais que passa fins a la destinaci\u00f3 final. En cap cas s\u00f3n tractats amb tacte, per garantir el seu bon estat pensant que s\u00f3n ajudes molt cares (moltes vegades s\u00f3n ortop\u00e8diques aix\u00ed doncs imprescindibles pel dia a dia d’algunes persones), i fins i tot els arriben a perdre.<\/p>\n\n\n\n
Sense anar m\u00e9s lluny, a mi a l’\u00faltim viatge em van trencar la caixa principal de connexions del meu batec del gran cop que hi van donar i per culpa d’aix\u00f2, en arribar em vaig trobar que no funcionava. Per rematar les incid\u00e8ncies, a la tornada del mateix viatge em van perdre el coix\u00ed ortop\u00e8dic de la meva cadira de rodes (que telef\u00f2nicament no em van deixar reclamar-lo perqu\u00e8 com que vaig arribar de matinada no vaig poder posar una reclamaci\u00f3 al taulell perqu\u00e8 no hi havia ning\u00fa aix\u00ed que no en tenia un n\u00famero de seguiment que et donen en posar-la). Aix\u00f2 va significar que no vaig poder fer res silenciosament per recuperar-lo. Em vaig veure amb l’obligaci\u00f3 de cridar per les xarxes socials la situaci\u00f3 explicant el qu\u00e8 i per qu\u00e8 no podia reclamar el meu objecte perdut, i \u00e9s molt trist, perqu\u00e8 amb encara no 15 minuts em va contactar la companyia a\u00e8ria i si fins llavors m’havien dit que no hi podien fer res quan vaig trucar, un cop vaig haver fet el Tweet i parlat amb ells via missatge directe, r\u00e0pidament em van dir que el departament corresponent ja estava treballant per localitzar-lo, sense importar-los que no tingu\u00e9s n\u00famero de seguiment.<\/p>\n\n\n\n
Viatjar \u00e9s una activitat enriquidora per tothom, de la que agrada gaudir i no haver-se de preocupar. Per les que tenim una discapacitat reconeguda tamb\u00e9, per\u00f2 hi afegiria dir que ens agradaria poder-ho fer sense incid\u00e8ncies, que hi hagi m\u00e9s respecte cap a nosaltres, els nostres objectes i els nostres drets!.<\/p>\n\n\n\n