Com a societat totes les persones tenim una motxilla d’experi\u00e8ncies, necessitats, caracter\u00edstiques… que determinen com \u00e9s cadasc\u00fa de manera particular. D’altra banda, en canvi, tenim aspectes en com\u00fa que no haurien de deixar indiferent a ning\u00fa (encara que moltes vegades no \u00e9s aix\u00ed), perqu\u00e8 a algunes de nosaltres acostuma a passar-nos al contrari de manera que \u00e9s totalment injust. S\u00ed, est\u00e0 molt b\u00e9 tenir la capacitat de recon\u00e8ixer les possibles difer\u00e8ncies d’una persona que comentava inicialment com una potencialitat, i de fet penso que aquest \u00e9s el primer pas per comen\u00e7ar a prendre consci\u00e8ncia que la diversitat enriqueix. Tanmateix, remarcar que el que \u00e9s realment intolerable, \u00e9s que tinguem una constituci\u00f3 dels drets humans i que aquesta NO es compleixi amb igualtat i de manera justa per a totes les persones, pel simple fet que algunes de nosaltres siguem m\u00e9s vulnerables… No s\u00e9, potser ser vulnerables ens fa m\u00e9s diferents? Ignorats? Infantilitzats? I com aquestes, s\u00f3n mil-i-una les q\u00fcestions que podria llen\u00e7ar-vos mentre reflexiono entorn d’aquesta pregunta. El que si est\u00e0 clar, \u00e9s que totes les persones tenim els mateixos drets i SOM IGUAL DE DIFERENTS, i per tant, la vulnerabilitat no la podem utilitzar com una etiqueta per diferenciar-nos entre nosaltres ni com a excusa per no respectar els drets de tothom d’igual manera. Cal tenir en compte que constantment ens retallen oportunitats, discriminen, ignoren… i que tot aix\u00f2 forma part de la nostra invisibilitzada realitat perqu\u00e8 els vulnerables som un col\u00b7lectiu minoritari en comparaci\u00f3 a la majoria. Llegir-ho segurament \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil que viure-ho en primera persona, \u00e9s per aix\u00f2 que vull compartir amb vosaltres la lluita constant i esgotadora, a la que ens afrontem di\u00e0riament. Afortunadament, molts de vosaltres podeu prendre decisions sense restriccions derivades de quina sigui la vostra condici\u00f3 o el disseny de la societat. En definitiva, podr\u00edem resumir-ho dient que teniu m\u00e9s facilitats per treballar, estudiar, participar en activitats d’oci i temps lliure… i de tots aquells aspectes que formen part dels drets d’una persona. Per\u00f2 tingueu molt clar que nosaltres no! Constantment hem de lluitar de valent per aconseguir el mateix que vosaltres, i encara aix\u00ed moltes vegades no aconseguim arribar a la just\u00edcia. Haur\u00edem de poder treballar, estudiar, en el cas dels infants jugar al parc o ser convidats a festes d’aniversari, participar en activitats extraescolars o psicopedag\u00f2giques… sense que la situaci\u00f3 de discapacitat sigui una barrera per fer-ho, perqu\u00e8 tots aquests exemples (com molts d’altres que podria posar-vos) tal com he dit s\u00f3n drets b\u00e0sics que tenim indiscutiblement totes les persones, per\u00f2 moltes vegades retallats. I en aquest moment, \u00e9s quan comen\u00e7a la nostra lluita per demostrar que tamb\u00e9 tenim veu, que som persones que formem part d’aquesta societat i en cap cas ciutadans\/nes de segona pel simple fet de tenir m\u00e9s dificultats que la resta en alguns aspectes del nostre dia a dia. Moltes vegades intentem lluitar per la nostra igualtat en els drets de manera interna i m\u00e9s silenciosa, per\u00f2 ja tenim comprovad\u00edssim que aix\u00ed sovint tampoc arribem a enlloc. En contra la nostra voluntat, aix\u00f2 fa que ens veiem amb l’obligaci\u00f3 de fer p\u00fabliques les injust\u00edcies a trav\u00e9s de xarxes socials (no per exposar-nos), sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00fanica manera de visibilitzar-les i fer valdre la nostra veu perqu\u00e8 se’ns respecti a nosaltres, als nostres drets, i s’entengui d’una vegada que no som ciutadans de segona. No ho \u00e9s ning\u00fa de fet. Amb m\u00e9s consci\u00e8ncia, si tots anem a l’una pel que fa a la inclusi\u00f3 i dissenyem una societat universal pensada per a tots i totes, far\u00e0 que ning\u00fa quedi enrere i tothom tingui les mateixes possibilitats per desenvolupar-se dins la societat, comptant amb els recursos o suports que cadasc\u00fa necessiti en el seu dia a dia, sense que aix\u00f2 l’etiqueti directament com a vulnerable ni li suposi una exclusi\u00f3 que li retalla oportunitats constantment donant peu a una nova lluita.<\/p>\n\n\n\n
Anna Planas<\/p>\n\n\n\n