Avui el post \u00e9s doble, en primer terme parlar\u00e0 l\u2019Anna des de la seva \u00f2ptica de Jove amb discapacitat i despr\u00e9s el pare i la mare d\u2019en Mois\u00e8s un infant amb una discapacitat del 65%. El projecte inclusi\u00f3 real \u00e9s un projecte des de l\u2019experi\u00e8ncia vital no tant de teories cient\u00edfiques:
Comen\u00e7a l\u2019Anna, persona amb discapacitat explicant la seva experi\u00e8ncia.
Com a persona amb discapacitat, m\u2019agradaria compartir la meva experi\u00e8ncia afegint que s\u00ed, havia estat convidada a festes d\u2019aniversari, per\u00f2 no ens pensem que n’hi hagi per llen\u00e7ar coets, en tot cas al contrari, perqu\u00e8 nom\u00e9s anava a la festa d\u2019un company de classe de la promoci\u00f3 amb la qual vaig compartir prim\u00e0ria. En aquest sentit, cada any em convidava
i jo anava a la seva festa fins que ens vam fer m\u00e9s grans i la seva fam\u00edlia va deixar
d\u2019organitzar-li festes per aquest motiu, per tant, vaig tenir el plaer d\u2019anar-hi des de \u201cla primera fins a l’\u00faltima festa\u201d, i he de recon\u00e8ixer que sempre em van fer sentir molt b\u00e9 perqu\u00e8 de fet, les persones convidades, sempre era el mateix grup de companys de classe i ja ens coneix\u00edem entre tots. Un detall (sense import\u00e0ncia) per\u00f2 que ara mateix recordo anecd\u00f2ticament, \u00e9s que jo solia ser l’\u00fanica \u201cnena de la classe\u201d que hi anava i la resta eren tots nens (sol\u00edem ser uns 10 aproximadament). El protagonista de l\u2019aniversari (comptant amb el suport de la seva fam\u00edlia), organitzaven sempre un berenar-sopar a casa seva on f\u00e8iem l\u2019aperitiu amb patates, olives, fanta, Cacaolat\u2026 en un espai que justament ells tenien habilitat per fer-hi festes d\u2019aniversari.
(o si m\u00e9s no en aquell moment era aix\u00ed). En general, era un espai molt encertat per a
celebracions infantils\u2026 hi havia jocs de taula, joguines, televisi\u00f3, equip de m\u00fasica, sof\u00e0s, una taula gran en la qual pod\u00edem menjar conjuntament\u2026 quant a l’accessibilitat, tamb\u00e9 era bastant correcte.
Cert \u00e9s que hi havia un petit esgla\u00f3 per entrar a la sala, per\u00f2 el fet que la seva
fam\u00edlia m\u2019ajud\u00e9s a baixar-lo donant-me les mans que \u00e9s com aleshores m\u2019anava millor, demostra que s\u2019interessava per incloure’m i considerar-me una m\u00e9s durant la festa. I aix\u00f2 \u00e9s d’agrair perqu\u00e8 no sempre passa. Soc la primera que pensa que els infants han de decidir qui volen convidar a la seva festa perqu\u00e8 a m\u00e9s, fer-ho \u00e9s un dret que tenen, ara b\u00e9, tamb\u00e9 penso que la fam\u00edlia haurien d\u2019estar m\u00e9s oberts amb la diversitat que hi hagi dins de l\u2019entorn d\u2019amics dels seus fills\/lles, per tal que normalitzin tamb\u00e9 convidar-los a festes d\u2019aniversari,
de la mateixa manera que llavors com a pares tenen la responsabilitat d\u2019adaptar l\u2019espai de festa (i festes) a les necessitats de tots els nens i nenes que hi siguin presents.
A partir del que comentava a l\u2019inici, destacar que la realitat que viuen molts infants amb discapacitat en aquest aspecte, \u00e9s la de absolutament mai ser convidats a festes d\u2019aniversari, mentre la gran majoria de la resta s\u00ed. Us explicava que jo nom\u00e9s era convidada a una festa d\u2019aniversari: la d\u2019un sol company de classe, de tots els que aleshores tenia. I s\u00ed, \u00e9s poc, per\u00f2 pensant en el que passa habitualment encara \u00e9s molt (sent conscient que el dia d’avui encara hi ha molts infants vulnerables que no han pogut assistir mai a cap festa d\u2019aniversari), de la mateixa manera que si ells n\u2019organitzen, la gran majoria de vegades no si va. Doncs crec que aquest fet personal sumat a la realitat actual que es trobin la gran majoria d\u2019infants amb discapacitat, posen en evid\u00e8ncia de manera molt clara, que les coses en aquest aspecte no s\u00f3n per llen\u00e7ar coets, i que tots plegats tenim moltes coses a canviar Tanmateix, destacar que aqu\u00ed m\u2019he centrat en el tema de festes d\u2019aniversari, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u2019agradaria manifestar a nom del col\u00b7lectiu, que som les m\u00e9s oblidades quan tamb\u00e9 es tracta de festes majors o altre tipus de celebracions. Cal pensar a incloure a totes les persones, pensant en les necessitats que totes elles puguin tenir, i de quina manera cobrir-les.<\/p>\n\n\n\n
Anna Planas
https:\/\/x.com\/annaplanas_?s=21<\/p>\n\n\n\n
Ara fa un any vaig escriure aquest tweet:
<\/p>\n\n\n\n